Salut del Cane Corso

/Salut del Cane Corso
Salut del Cane Corso2019-01-21T13:56:49+00:00

El Cane Corso és un gos molt fort físicament i gaudeix de molt bona salut. Suporten estoicament el dolor i no es queixen gairebé mai. Són 20 vegades mes forts per aguantar el dolor que nosaltres, de vegades t’adones que tenen alguna cosa molt greu al final de la malaltia, ells mai i gairebé mai es queixen.

Són 20 vegades mes forts per aguantar el dolor que nosaltres, de vegades t’adones que tenen alguna cosa molt greu al final d’una malaltia i ells mai o gairebé mai es queixen.

El Cane Corso sol tenir molt pocs problemes de salut, és una raça que es va recuperar en els anys 80 a Itàlia, i hi ha alguns problemes que la raça encara no té superats.

Un dels més comuns és l’anomenat ‘Ojo cereza‘, que és el terme utilitzat per referir-se a un prolapse de la glàndula de la membrana nictitant canina, coneguda com el tercer parpella, quan la membrana nictitant prolapsa i arriba a ser visible. El ‘ull cirera’ pot ser més comú en els cadells, de vegades surt primer en un ull i posteriorment surt en l’altre.

Hi ha línies del Cane Corso mes propenses a tenir l’ull de cirera més que altres, és molt comú quan els pares tenen els ulls més caiguts.

Un altre dels problemes que poden patir les races grans com el Cane Corso és la displàsia de maluc, ja que hi ha un ràpid augment de pes i volum corporal en el seu creixement. És una malformació de l’articulació coxofemoral (unió de l’acetàbul del maluc i el cap femoral); que pot produir dolor i fins i tot coixesa en l’animal que la pateix, i dificultat per seure o pujar escales.

L’edat de presentació varia entre els 4 mesos en els casos més extrems i 12 mesos. Abans, però, dels 12 mesos es pot fer el test de PennHip on es podrà precisar les probabilitats perquè un cadell desenvolupi displàsia, però mai diagnosticar ja que no és fins als 12 mesos quan hi ha un desenvolupament suficient de les mateixes. Els casos de displàsia de maluc, generalment, solen ser bilaterals.

A la presentació de la displàsia de maluc també intervenen factors ambientals com l’alimentació, l’exercici físic intens, especialment en edats juvenils, sobrepès i alteracions
hormonals. Així és que els cadells heretaran dels seus pares (càrrega genètica) una major o menor predisposició o vulnerabilitat a desenvolupar displàsia i, segons com sigui la seva etapa de creixement (nutrició, taxa d’exercici, taxa de creixement …), la manifestaran en major o menor mesura.

Amb l’arribada de la primavera haurem de tenir cura i prestar atenció a la cura de les nostres mascotes. És en aquesta època quan pots patir diferents problemes amb els paràsits (interns o externs), les puces, les paparres etc.

Sobretot si les passejades que es fan amb els nostres Cane Corso són en zones muntanyoses o si es realitzen sortides al camp. el, gespa és un bon cultiu per a ells.

Hi collarets i pipetes que l’hi haurem d’anar canviant mensualment per evitar picades de puces i paparres.

Perquè el nostre Cane Corso tinguin una bona salut, és important l’esport, la bona alimentació, els bons passejos, sempre sense abusar molt en els passejos en època de cadell.

Canecorso breed Barcelona